Ansietat

No puc més. Avui és diumenge, i ni això respecten els veïns. Faig el possible per estar tranquila, sense estrès, però els veïns del costat no em deixen. Son extraterrestres. No senten ni pateixen, només fan sirroll, el nen de dos anys corre i crida sense mesura tot el dia, es impossible poder meditar, escoltar la radio. M’amago  al llit i ni així. Cop de porta, cop de finestra, crits, passes corrent, i ja estic alterada. Tota la teràpia per superar l’ansietat a norris.

mentrestant, a la meva ciutat, es manifesten els uns i els altres, ara catalans, ara espanyols, ara una barreja dels dos…és insoportable. Esmorzo fort (tomàquet, formatge i meló) i tot i així, em marejo. No puc mes.